Espai Berllor - Residència per Gent Gran Berllor

El nivell de vida de la nostra societat ha augmentat i seguirà augmentant en el futur, i en conseqüència l’esperança de vida és actualment molt més elevada que fa unes dècades. La població ha experimentat un gran envelliment i per tant, ha augmentat la prevalença de moltes malalties que apareixen en edat avançada, entre altres les neurodegeneratives, les quals comporten un estat de dependència i necessiten una atenció important i individualitzada per part de la societat.  Entre aquestes l’Alzheimer és la més corrent entre la gent de més de 65 anys i augmenta la incidència amb l’edat.

Des de el punt de vista sociosanitari és un tema important a tractar, ja que a part d’haver d’incidir  en el procés d’aquesta malaltia, també ens hem d’implicar en l’entorn del malalt per la dificultat que comporta l’atenció d’aquest tipus de demència. Dins de la complexitat de l’atenció geriàtrica, l’alimentació és un punt interessant a tenir en compte, ja que en el procés d’envelliment tenen lloc un seguit de canvis que la poden afectar: canvis en la sensació de gana i de set, alteracions en els sentits del gust, vista i olfacte, modificacions de la dentició, alteracions intestinals, disminució de l’activitat física i l’aparició de demències, com l’Alzheimer, que fan disminuir gradualment la capacitat i autonomia per alimentar-se correctament, com veurem més endavant.

Una alimentació correcta incrementa el nivell de salut, disminueix el risc de malalties, alenteix el procés d’envelliment i per tant, augmenta la qualitat de vida de la gent gran, raó de pes per intervenir-hi.

Per parlar d’alimentació saludable en gent gran, hem de seguir solsament el patró d’una dieta equilibrada, aportant la quantitat suficient per poder cobrir la despesa diària d’energia i mantenir el pes corporal, combinant aliments variats que aportin els nutrients necessaris, així com vitamines i minerals.

La hidratació és molt important, cal que els oferim líquids regularment encara que no es tingui sensació de set, es recomanen de 6 a 8 gots d’aigua diaris.

Hem d’evitar que s’arribi a extrems problemàtics com son la desnutrició, augmentant el risc de caigudes, úlceres per pressió i aparició d’infeccions, i la obesitat, que comporta problemes de mobilitat i augmenta el risc de malalties cardiovasculars.

En el procés de la malaltia d’Alzheimer es passa per un seguit de fases, en les quals gradualment la persona va perdent diverses capacitats, entre elles la d’alimentar-se.

En la fase inicial, es veu afectada la memòria en forma de petits oblits, hi ha canvis d’humor, dificultat per expressar-se correctament en moments concrets i apareixen dificultats en la coordinació.

En aquesta fase no es veu compromesa la capacitat de menjar sols, per tant, com a  professionals l’objectiu principal és potenciar que la persona mengi sola, amb control i mostra d’ajuda, i fomentar la participació en totes aquelles activitats relacionades amb el menjar, com parar la taula i rentar els plats.

Com a cuidadors, per evitar desorientació i afavorir la ingesta, hem de procurar una organització senzilla de la taula, cuidar la presentació dels plats, que siguin atractius, procurar un entorn tranquil, i molt important, seguir una mateixa rutina a l’hora dels àpats, a la mateixa hora i en el mateix espai.

A mesura que va avançant la malaltia, els oblits son molt mes freqüents i es van abandonant les activitats quotidianes. Hi ha problemes mes severs per expressar-se i comunicar-se amb l’entorn. És dificil la coordinació a l’hora de utilitzar els coberts o agafar el got per beure, i poden aparèixer dificultats per distingir els aliments, o rebuig. Cada vegada requereixen de més ajuda, tot i que hem de seguir potenciant la màxima autonomia, i guanyar-nos la confiança del malalt.

En la fase severa o de gran dependència, s’obliden fets recents i passats, l’ humor és imprevisible, reaccions incoherents, poca comprensió i expressió. És un perfil de persona que passa la majoria de temps enllitada, dependència total pel que fa a l’alimentació.

Alhora de ajudar a menjar, cal col·locar el malalt en posició assentada, despertar i motivar-lo, prestar-li atenció i utilitzar el seu nom sovint, prendre’s el temps necessari, no obligar mai a menjar.

Solen aparèixer problemes de disfàgia, és a dir, dificultat del pas del menjar des de la boca fins arribar a l’estómac, amb conseqüent risc d’aspiració. Per solucionar-ho utilitzem espessants per a líquids i gelatines per evitar ennuegaments, i dieta triturada o aliments de fàcil masticació, evitant consistències no homogènies.

La funció del cuidador en aquest punt de la malaltia és fonamental, l’objectiu principal és que la persona mantingui una nutrició adequada, potenciant sempre la màxima autonomia dins la mesura que es pugui.

En la nostra residència procurem que tots els avis rebin una alimentació sana, equilibrada i personalitzada per a les seves necessitats i patologies com la diabetis, la hipertensió, el baix pes o el sobrepès. Prestem l’ajuda necessària a tothom que ho requereix, per tal de mantenir una nutrició correcta i mantenir un estat físic i mental òptim.

Carla Vidal Obradors
Infermera