Generalment associem l’època del Nadal amb l’alegria i la felicitat, les reunions familiars, els menjars abundants, les celebracions, els regals, les nadales, etc. Però és important recordar que amb el pas dels anys i més concretament en la vellesa, el significat que el Nadal té per a nosaltres es va modificant podent convertir-se en una època de l’any marcada per la solitud i la tristesa.

En aquesta època de l’any els sentiments negatius de les persones majors tendeixen a intensificar-se. Reben recordatoris constants de que estem en Nadal a través de la televisió, el periòdic, la decoració, etc. i això els porta a recordar amb més freqüència i intensitat a familiars i amics que ja no estan i a fer-se més conscients de la seva situació actual i de les seves limitacions. Sovint, el seu estat físic o cognitiu dificulta els desplaçaments fora de la residència, impedint així reunir-se amb tota la família o mantenir les seves tradicions nadalenques.

El Nadal ve tan carregat d’emocions que és molt important recordar que no és només una cosa de nens i que les nostres necessitats van canviant però així i tot, a ningú li agrada sentir-se sol i menys en aquesta època de l’any.

Leer mas

La necessitat de motivar i estimular en aquesta etapa de la vida comporta l’estudi de diferents actuacions i tècniques que acompanyen les activitats del dia a dia amb una finalitat terapèutica.
Aquesta finalitat variarà segons la persona o persones que hi participin, segons el seu estat de salut (físic i mental), segons el nivell cultural, familiar i social; segons les possibilitats de temps, espai i freqüència, segons la col · laboració d’un bon equip de treball interdisciplinari.

Objectius generals:
– Ajuda a la prevenció
– Reestructuració de la vida diària
– Desenvolupament de la creativitat i llibertat de decisions
– Manteniment del cos amb l’exercici físic i el moviment
– Tècniques de respiració i relaxació
– Estimulació auditiva i sensorial
– Rehabilitació cognitiva, senso-motora i de la memòria
– Estimulació de la parla i del llenguatge

Leer mas

Anys enrere, l’ex-actor i ex-president dels Estats Units Ronald Reagan sorprenia tothom en comparèixer davant els mitjans de comunicació per última vegada. Va fer pública i personalment la seva malaltia i es va acomiadar del món. Ronald Reagan patia la malaltia d’Alzheimer, la mateixa que va convertir Rita Hayworth en l’ombra de Rita Hayworth, la mateixa que condemna més de 60.000 persones a casa nostra a la pèrdua progressiva de les funcions mentals i a la invalidesa parcial o total.

Es calcula que entre un 5 i un 10% de les persones de més de 65 anys pateixen algun tipus de demència, i la més freqüent és la malaltia d’Alzheimer, que en representa quasi les tres quartes parts. Això vol dir que al món hi ha més de 15 milions de persones afectades, i segons l’OMS la seva incidència serà cada vegada més alta a causa de l’augment de l’esperança de vida al món occidental.

Leer mas

El nivell de vida de la nostra societat ha augmentat i seguirà augmentant en el futur, i en conseqüència l’esperança de vida és actualment molt més elevada que fa unes dècades. La població ha experimentat un gran envelliment i per tant, ha augmentat la prevalença de moltes malalties que apareixen en edat avançada, entre altres les neurodegeneratives, les quals comporten un estat de dependència i necessiten una atenció important i individualitzada per part de la societat.  Entre aquestes l’Alzheimer és la més corrent entre la gent de més de 65 anys i augmenta la incidència amb l’edat.

Des de el punt de vista sociosanitari és un tema important a tractar, ja que a part d’haver d’incidir  en el procés d’aquesta malaltia, també ens hem d’implicar en l’entorn del malalt per la dificultat que comporta l’atenció d’aquest tipus de demència. Leer mas